divendres, 20 de juny del 2025
dimecres, 18 de juny del 2025
PANTALLES
Cada dia és més freqüent l’ús i consum
habitual de les pantalles al nostra dia a dia. Aquest fet ha donat pas a que
cada vegada s’està estudiant e investigant amb més profunditat com ens està
afectant com a societat, a les nostres relacions i sobretot al desenvolupament
dels més petits i quines són les conseqüències a llarg termini.
Quins efectes causen en nens petits de
0-3 anys les pantalles i sobretot l’ús de mòbils?
L’ús de pantalles, especialment
mòbils, en nens de 0 a 3 anys pot tenir diversos efectes en el seu
desenvolupament. Aquesta etapa és crítica per al desenvolupament del cervell,
el llenguatge, les habilitats socials i motores.
Els efectes més rellevants segons
estudis científics i recomanacions d’organismes com l’OMS i l’Acadèmia
Americana de Pediatria (AAP), son els següents:
- Efectes negatius de les pantalles en nens de 0 a 3 anys
1. Retard en el desenvolupament del
llenguatge
El temps davant de pantalles redueix les
interaccions cara a cara amb adults, essencials per aprendre a parlar.
Els estudis mostren que més temps amb
pantalles s’associa amb un vocabulari més limitat.
2. Problemes en el desenvolupament
socioemocional
Els nens aprenen habilitats socials
observant i practicant interaccions reals.
L’ús excessiu de pantalles pot portar a
menys empatia, dificultats per identificar emocions i menor capacitat per
regular-les.
3. Dèficit d’atenció
Els canvis ràpids d’imatges, llums i
sons a les pantalles (especialment mòbils) poden dificultar que el nen
desenvolupi una atenció sostinguda.
Pot augmentar el risc de trastorns
d’atenció més endavant.
4. Trastorns del son
La llum blava de les pantalles pot
alterar la producció de melatonina.
Fer servir pantalles abans d’anar a
dormir pot provocar insomni o una qualitat de son més baixa.
5. Reducció del joc actiu i l’exploració
Els nens petits necessiten moure’s,
explorar objectes i relacionar-se amb l’entorn per desenvolupar les seves
capacitats cognitives i físiques.
El temps davant pantalles redueix
aquestes oportunitats essencials.
Què recomanen els experts?
0-6 anys: Evitar completament l’ús de
pantalles, excepte per fer videotrucades amb familiars.
Cal fomentar activitats com llegir,
jugar, explorar, moure’s i parlar amb altres persones.
En resum podem reflexionar:
Tot i que pot semblar que els mòbils
entretinguin o calmin el nen, el seu ús freqüent pot interferir en el
desenvolupament neurològic i emocional. El contacte humà, el joc lliure i
l’entorn real són molt més beneficiosos.
Estratègies pràctiques per reduir l’ús
de pantalles i alternatives saludables per entretenir infants petits (0-3
anys):
Com reduir l’ús de pantalles
- Sigues un exemple
Els nens aprenen observant. Si veuen que
els adults passen molt de temps amb el mòbil, ho imitaran.
- Estableix rutines
sense pantalles
Àpats, jocs, bany i hora d’anar a dormir
han de ser espais lliures de pantalles.
- Reserva pantalles
només per moments molt puntuals
Per exemple, videotrucades amb familiars
o veure un vídeo curt i educatiu amb un adult.
- Desactiva
notificacions
- Evita distraccions
innecessàries quan estàs amb el teu fill o filla.
- Deixa el mòbil fora
del seu abast
- Si no el veu
constantment, no el demanarà tant.
Alternatives saludables a les pantalles
- Joc lliure i simbòlic
Blocs, nines, cuinetes, animals,
cotxes... ajuden a desenvolupar la imaginació i les habilitats motrius.
- Llegir contes
Encara que no entenguin tot, gaudeixen
de les imatges, el to de veu i la proximitat emocional.
- Cançons, música i
dansa
Cantar, ballar i fer jocs de dits (com
“Patim, patam, patum”) afavoreixen el llenguatge i la coordinació.
- Manualitats senzilles
Pintar amb dits, enganxar gomets, fer
plastilina... estimulen la creativitat i la motricitat fina.
- Exploració activa
Passejos, parc, tocar diferents textures
(fulles, sorra, aigua)... tot és aprenentatge per a ells.
- Converses i joc
compartit
Enllaços d’interès
Articles:
https://admiravision.es/ca/efectes-de-lus-del-mobil-en-nens-petits/
Videos:
https://youtu.be/pjUfuEfCS9Y?si=jMXB3nAR9brrEp90
dilluns, 16 de juny del 2025
dijous, 12 de juny del 2025
dimecres, 11 de juny del 2025
dimarts, 27 de maig del 2025
dimecres, 21 de maig del 2025
dilluns, 19 de maig del 2025
LÍMITS I RABIETES
1. Què són les rabietes?
Les rabietes són reaccions emocionals intenses i normals en el desenvolupament infantil. Sovint passen quan els infants es senten frustrats, cansats, no entesos o no poden aconseguir allò que volen
Entre els 0 i 3 anys, el cervell dels infants encara s’està desenvolupant, sobretot les parts que regulen les emocions i el comportament. No tenen encara la capacitat d’expressar-se verbalment amb fluïdesa ni d’autoregular-se
2. Quin paper tenen els límits?
Els límits clars, consistents i amorosos són essencials per al desenvolupament emocional segur.
Ajuden els infants a:
- Entendre què s’espera d’ells.
- Sentir-se segurs, perquè saben que l’adult els guia i els conté.
- Desenvolupar l’autocontrol amb el temps.
Quan no hi ha límits o aquests són incoherents, els infants poden sentir-se insegurs o confusos, i això pot provocar més rabietes.
3. Com es relacionen límits i rabietes?
- Una reacció a la frustració: quan l’adult posa un límit (per exemple, “ara no pots agafar això”), l’infant pot fer una rabieta perquè encara no sap gestionar la frustració.
- Una oportunitat d’aprenentatge: si l’adult manté el límit amb calma i empatia, l’infant comença a aprendre que les emocions es poden sentir i expressar, però dins d’un marc segur.
- Cohesió emocional: quan l’adult valida les emocions (“veig que estàs enfadat perquè no pots...”) però manté el límit, l’infant aprèn a confiar en l’adult i en les normes.
Estratègies concretes per gestionar les rabietes mentre mantens límits clars, sempre des d’una mirada respectuosa i amorosa:
1. Mantenir la calma
Els infants aprenen molt per imitació. Si us manteniu tranquil·ls (encara que per dins estigueu frustrats), li esteu ensenyant a regular-se. Si us enfadeu, l’infant es pot espantar o activar més la seva emoció.
2. Validar l’emoció
No cal donar-li la raó, però sí reconèixer com se sent:
- Entenc que estàs enfadat perquè vols una joguina nova, i ara no pot ser.”
- “Et fa molta ràbia que no et deixi pujar aquí, oi?”
Això ajuda l’infant a posar nom a l’emoció i sentir-se entès.
3. Mantenir el límit amb fermesa i afecte
Després de validar, mantens el límit:
- “No et puc deixar menjar galetes abans de dinar.”
- “Sé que vols més estona, però ara toca guardar.”
És important no cedir si ja has posat el límit, perquè si no, l’infant aprèn que amb prou insistència o plors aconsegueix el que vol.
4. Acompanyar físicament, si cal
Alguns infants necessiten contacte o presència tranquil·la. Pots dir:
- “Sóc aquí amb tu, si em necessites”
Altres necessiten espai. Observa què necessita el teu fill/a, però no l’abandonis emocionalment encara que no l’abracis.
5. Anticipar
Moltes rabietes es poden evitar anticipant situacions:
- “Quan sortim del parc, anirem a casa. Vols marxar caminant o t’agafaré?”
- “Ara anem al supermercat, i avui no comprarem joguines. Vols ajudar-me a buscar les fruites?”
6. Donar opcions dins del límit
Això dóna sensació de control:
- “Ara toca banyar-se. Vols portar tu l’esponja o ho faig jo?”
- “Has de posar-te la jaqueta. Quina vols, la vermella o la blava?”
7. Ser constants i coherents
Si un dia dius que no i l’endemà sí, és confús per l’infant. Cal intentar mantenir els mateixos criteris, i si convius amb altres adults, parlar per tenir un criteri comú.
Links d'interès:
Llibres
d’interès:
“L’art
de posar límits” Sonia Kliass
“L’art
de donar llibertat” Sonia Kliass
divendres, 16 de maig del 2025
dimecres, 7 de maig del 2025
dilluns, 28 d’abril del 2025
divendres, 11 d’abril del 2025
dijous, 10 d’abril del 2025
Alimentació saludable
Alimentació saludable
“La importància d’una dieta equilibrada a la primera infància”
L’alimentació durant els primers
anys de vida es fonamental per al desenvolupament tant físic, com cognitiu i
emocional de l’infant. És en aquest moment, on el cos i la ment exploren un
creixement accelerat, per això es tan important una bona alimentació.
La importància d’una dieta equilibrada a la primera infància
En aquesta etapa, el cos
desenvolupa òrgans, músculs, ossos i el sistema nerviós de manera accelerada, i
per aquest motiu es essencial una dieta equilibrada que cobreixi les
necessitats nutricionals úniques i molt més elevades que en altres fases del
creixement.
Una dieta equilibrada afavoreix
tant el creixement físic, com el desenvolupament cerebral, que esta especialment
actiu en aquesta etapa. A més a més, permet tenir un bon sistema immunològic,
reduint l’aparició de malalties i contribueix a la creació d’hàbits alimentaris
saludables que perduraran en el temps.
Els aliments essencials per al
desenvolupament dels infants de 0 a 3 anys són els làctics, les fruites i
verdures, proteïnes, greixos saludables i cereals.
Els làctics aporten calci i
vitamina D, per a un creixement ossi adequat. També es fonamental per la salut
dental.
Les fruites i verdures ofereixen
una amplia varietat de vitamines, minerals i antioxidants.
Les proteïnes que contenen les carns
magres, el peix, els ous i les llegums son de gran qualitat i ajuden a la
formació de teixits , músculs i òrgans vitals.
Els greixos saludables afavoreixen
el desenvolupament del cervell.
Els cereals proporcionen energia
sostinguda que ajuda a l’activitat física i mental durant el dia.
Consells pràctics per integrar uns hàbits d’alimentació saludable
- - Planificar els menjars per anar introduïnt aliments
nous de manera gradual i així fomentar la varietat d’aliments.
- - Canviar la presentació i les combinacions d’aliments
pot facilitar a l’infant mantenir l’interès a llarg termini per adquirir una
bona alimentació.
- - Prioritzar el menjar casolà fomenta la varietat de
gustos i sabors, fet que aportarà a l’infant un ventall més ampli al seu
paladar.
- - Participació activa dels infants. És important
establir una rutina diària que acompanyi aquest hàbit tenint en compte
involucrar a l’infant en tot moment: preparant els aliments que anem a menjar,
preparant la taula, donant-li la oportunitat d’agafar els estris indicats per
menjar per si mateix, sempre tenint en compte el seu moment evolutiu i així
afavorir l’adquisició de la seva autonomia.
Cal tenir en compte evitar pantalles i altres
distraccions per convertir així aquesta estona en un moment familiar, d’escolta
activa, agradable, de compartir aquesta estona junts i que afavoreixi la
sensació de que el menjar és un acte de plaer i satisfacció per a tots.
Beneficis a llarg termini d’una alimentació saludable
- - Creixement físic òptim
- - Enfortiment del sistema immunològic
- - Millor rendiment cognitiu
- - Prevenció de problemes de salut
- - Hàbits saludables per a tota la vida
dimarts, 1 d’abril del 2025
dilluns, 31 de març del 2025
dimecres, 26 de març del 2025
dimarts, 18 de març del 2025
dimecres, 12 de març del 2025
CONTROL D'ESFINTERS
“ El bolquer no es
treu... es DEIXA”
El control d’esfínters implica
mecanismes neurològics, motors i emocionals.
És més complexe que asseure’ls a
l’orinal cada cert temps.
És un procés maduratiu, no d’aprenentatge i no tots ho fan alhora.
Deixar el bolquer no succeeix
d’un dia per l’altre. A cada infant li arriba el seu moment, que no depèn tant
de l’edat sinó de la maduresa fisiològica, i ha d’estar preparat en diferents
aspectes. És un procés on l’infant ja ha de tenir control i consciència del seu
propi cos, ha de posar-li paraules als diferents moments i accions, i ha de
sorgir d’ell l’interès per començar aquest procés.
Nosaltres com adults hem
d’acompanyar-los i facilitar el màxim possible aquest moment tan important per
l’infant. Li explicarem que farem, validarem les seves emocions i accions, i
respectarem el seu propi ritme. Tot això acompanyat amb calma i decisió per
transmetre seguretat a l’infant.
La família i l’escola han de
treballar plegats, per això, abans d’iniciar el procés compartirem en quin
moment es troba l’infant, com es sent, si està preparat, etc. Si en algun
moment del procés considerem que l’infant no està preparat, hem de saber que no
hi ha problema per tornar enrere, i que no es un fracàs, simplement no era el
moment. Aquesta relació de família-escola permet acollir aquest procés tan
important per l’infant de la millor manera possible.
