LÍMITS I RABIETES
1. Què són les rabietes?
Les rabietes són reaccions emocionals intenses i normals en el desenvolupament infantil. Sovint passen quan els infants es senten frustrats, cansats, no entesos o no poden aconseguir allò que volen
Entre els 0 i 3 anys, el cervell dels infants encara s’està desenvolupant, sobretot les parts que regulen les emocions i el comportament. No tenen encara la capacitat d’expressar-se verbalment amb fluïdesa ni d’autoregular-se
2. Quin paper tenen els límits?
Els límits clars, consistents i amorosos són essencials per al desenvolupament emocional segur.
Ajuden els infants a:
- Entendre què s’espera d’ells.
- Sentir-se segurs, perquè saben que l’adult els guia i els conté.
- Desenvolupar l’autocontrol amb el temps.
Quan no hi ha límits o aquests són incoherents, els infants poden sentir-se insegurs o confusos, i això pot provocar més rabietes.
3. Com es relacionen límits i rabietes?
- Una reacció a la frustració: quan l’adult posa un límit (per exemple, “ara no pots agafar això”), l’infant pot fer una rabieta perquè encara no sap gestionar la frustració.
- Una oportunitat d’aprenentatge: si l’adult manté el límit amb calma i empatia, l’infant comença a aprendre que les emocions es poden sentir i expressar, però dins d’un marc segur.
- Cohesió emocional: quan l’adult valida les emocions (“veig que estàs enfadat perquè no pots...”) però manté el límit, l’infant aprèn a confiar en l’adult i en les normes.
Estratègies concretes per gestionar les rabietes mentre mantens límits clars, sempre des d’una mirada respectuosa i amorosa:
1. Mantenir la calma
Els infants aprenen molt per imitació. Si us manteniu tranquil·ls (encara que per dins estigueu frustrats), li esteu ensenyant a regular-se. Si us enfadeu, l’infant es pot espantar o activar més la seva emoció.
2. Validar l’emoció
No cal donar-li la raó, però sí reconèixer com se sent:
- Entenc que estàs enfadat perquè vols una joguina nova, i ara no pot ser.”
- “Et fa molta ràbia que no et deixi pujar aquí, oi?”
Això ajuda l’infant a posar nom a l’emoció i sentir-se entès.
3. Mantenir el límit amb fermesa i afecte
Després de validar, mantens el límit:
- “No et puc deixar menjar galetes abans de dinar.”
- “Sé que vols més estona, però ara toca guardar.”
És important no cedir si ja has posat el límit, perquè si no, l’infant aprèn que amb prou insistència o plors aconsegueix el que vol.
4. Acompanyar físicament, si cal
Alguns infants necessiten contacte o presència tranquil·la. Pots dir:
- “Sóc aquí amb tu, si em necessites”
Altres necessiten espai. Observa què necessita el teu fill/a, però no l’abandonis emocionalment encara que no l’abracis.
5. Anticipar
Moltes rabietes es poden evitar anticipant situacions:
- “Quan sortim del parc, anirem a casa. Vols marxar caminant o t’agafaré?”
- “Ara anem al supermercat, i avui no comprarem joguines. Vols ajudar-me a buscar les fruites?”
6. Donar opcions dins del límit
Això dóna sensació de control:
- “Ara toca banyar-se. Vols portar tu l’esponja o ho faig jo?”
- “Has de posar-te la jaqueta. Quina vols, la vermella o la blava?”
7. Ser constants i coherents
Si un dia dius que no i l’endemà sí, és confús per l’infant. Cal intentar mantenir els mateixos criteris, i si convius amb altres adults, parlar per tenir un criteri comú.
Links d'interès:
Llibres
d’interès:
“L’art
de posar límits” Sonia Kliass
“L’art
de donar llibertat” Sonia Kliass
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada