dimecres, 18 de novembre del 2026

LES MOSSEGADES A L'ESCOLA BRESSOL

 Les mossegades a l'escola bressol entre els infants de 0-3 anys, poden ser més o menys freqüents, segons el moment o el grup en el que conviuen.

 Durant els primers anys de vida, les mossegades poden aparèixer com a part del desenvolupament dels infants. Tot i que poden preocupar-nos i generar malestar, són una conducta relativament comú en aquesta etapa.

 Els infants més petits encara estan aprenent a expressar les seves emocions, necessitats i desitjos. Com que el llenguatge encara s’està desenvolupant, de vegades poden recórrer a la mossegada per expressar frustració, cansament, ràbia, excitació, curiositat o per reaccionar davant d’una situació que no saben com gestionar.

Això no vol dir que tinguin intenció de fer mal. Sovint, encara no disposen dels recursos necessaris per comunicar allò que senten o per resoldre els petits conflictes que sorgeixen en la convivència amb els altres infants.

 Què fem des de l’escola bressol?

 Acompanyem aquestes situacions amb calma, afecte i fermesa. Protegim l’infant que ha rebut la mossegada i atenem les seves necessitats. Alhora, ajudem l’infant que ha mossegat a comprendre que aquesta conducta fa mal i li oferim alternatives per expressar-se, com ara demanar ajuda a l’adult, assenyalar allò que vol o utilitzar paraules senzilles.

 També procurem anticipar-nos a aquestes situacions, observant les necessitats de cada infant i oferint un entorn segur i tranquil.

 I les famílies, què heu de saber?

Les mossegades no defineixen la personalitat d’un infant ni volen dir que sigui agressiu. Formen part d’un procés d’aprenentatge que necessita temps, acompanyament i coherència entre els adults.

 Entenem que aquestes situacions poden generar preocupació i que és important que les famílies se sentin escoltades i acompanyades. Per això, des de l’escola actuem amb sensibilitat, respectant la intimitat de tots els infants i treballant per afavorir el seu benestar.

Amb paciència, observació i acompanyament, els infants aniran adquirint noves eines per comunicar-se, gestionar les emocions i relacionar-se amb els altres de manera més respectuosa.

 Créixer també és aprendre a conviure, i nosaltres som al seu costat per ajudar-los a fer aquest camí.

Enllaç d’interès:

https://viureenfamilia.wordpress.com/2022/04/20/mossegades-per-que-passa-i-com-els-podem-ajudar/


dimecres, 17 de juny del 2026

MOVIMENT LLIURE I EL CERVELL DE L’INFANT

El cervell de l’infant es desenvolupa de manera molt intensa durant els primers anys de vida. En aquesta etapa, les experiències corporals i sensorials són essencials perquè el cervell creï connexions neuronals que afavoreixen l’aprenentatge, la coordinació, la seguretat emocional i l’autonomia. El moviment no és només una activitat física, sinó una eina fonamental per al desenvolupament global de l’infant. El concepte de moviment lliure defensa que els infants puguin moure’s espontàniament, sense intervencions constants de l’adult ni postures imposades abans d’estar preparats. Aquesta mirada, vinculada especialment al treball de Emmi Pikler, considera que cada infant té el seu propi ritme maduratiu. Quan l’infant pot explorar lliurement el seu cos i l’espai, desenvolupa millor l’equilibri, la coordinació, la confiança i la capacitat de prendre decisions. Des del punt de vista neurològic, el moviment lliure estimula diferents àrees del cervell relacionades amb la motricitat, la percepció espacial, l’atenció i la regulació emocional. A més, afavoreix la creació de connexions neuronals sòlides perquè l’aprenentatge parteix de l’experiència directa i significativa. Quan un infant descobreix per si mateix com girar-se, gatejar o caminar, no només adquireix una habilitat motriu, sinó que construeix coneixement sobre el seu propi cos i el món que l’envolta. Per això, oferir espais segurs, temps i llibertat de moviment és una manera de respectar les necessitats evolutives de l’infant i d’acompanyar un desenvolupament cerebral sa i equilibrat. 

 Enllaços d’interès: